Resultats de la cerca

Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels Fenollet Lloc de…

Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les…

El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer el conreu principal és el de tarongers 297 ha, seguit de les hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960 des d’aleshores té tendència a minvar El poble 588 h agl 2006, benimuslers 23 m alt era una antiga alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies Pertangué als Castellví des del s XIV Fou després centre de la baronia de Benimuslem L’església, dependent d’…

El despoblat de Montiberri és situat a la riba esquerra del riuet de Viu, al peu de la Faiada de Malpàs El llogaret fou a l’edat mitjana una granja del monestir de Santa Maria de Lavaix Probablement, cal identificar l’església de Montiberri amb la que consta en un document de l’any 1196, pel qual Arnau d’Erill i la seva muller Sibilla donaren a Déu i a l’església de Sant Llorenç de Lavaix 10 sous jaquesos anuals del vacatge de Boí per a la illuminació de la dita església A la darreria del segle XVIII, les rendes que l’església i el domini de Montiberri proporcionaven al monestir…

El despoblat de Casterlenes és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres Una de les primeres referències d’aquest indret data del 1078, any en què el rei Sanç Ramírez d’Aragó donà en alou a Gombau Ramon “ uno puio quod vocitant Kaster Lenas ut faciatis ibi castrum et populetis eum sicut melius poteris ”, de manera que ell i la seva descendència el tindrien en plena heretat amb la meitat de la dècima provinent del castell Tot i que no es disposa de notícies històriques documentals d’època medieval de l’església de Sant Pere, es pot suposar que un cop es va…

Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens…

El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant…

Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut cap rastre de…

Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII, i que sempre…

Hi ha l’església parroquial, romànica de  Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o…