El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb. Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple. La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona. A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders.
Eclesiàsticament, Sant Agustí d’Eixaders estigué supeditada a la parròquia de Bellpuig, i era de patronat dels barons de Bellpuig. El temple conservà el culte fins al segle XIX. El 1832 rebé la visita pastoral del bisbe de Solsona J. José de Tejada.