Resultats de la cerca

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…

Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic 1766, on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari Publicà el SSPP Toletanorum quodquod extant opera en tres volums, 1782-83 També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae publicada pòstumament, el 1806, patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla Excellí per la seva…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d’Església  i, entre…

Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules, seguit de…

Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment terres donades…

Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del…

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública i dugué a…

El lloc, que fou reial, formà part del pagus de Girona i apareix l’any 894 “Lambiliolas” en una venda de terra que Ando i Allió feren a Giscafred i la seva muller Guíxol, però l’església ja és esmentada l’any 882 en la donació de béns que el bisbe Teuter féu a la canònica de Girona amb motiu de la seva restauració Més tard l’església era de Bonfill Guillem, el qual l’any 1095 reconegué davant el sagristà Ramon Guillem que n’havia retingut injustament la quarta part Calgué un judici perquè finalment Pere Bernat, sagristà de la seu, es fes amb l’església de Sant Cristòfol, puix que l’any 1108…

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon de Castellet,…