Resultats de la cerca
Es mostren 1551 resultats
Castell de Santa Fe del Penedès
Art romànic
El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’arquebisbe de…
Sant Miquel a Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada A partir d’…
Prenafeta

En primer terme, les restes del castell de Prenafeta; al seu darrere, el poble de Prenafeta
joan ggk (CC BY 2.0)
Poble
Poble (469 m alt.), del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt.), límit amb l’Alt Camp.
Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’aquesta baronia,…
el Sant Crist de Balaguer

Vista panoràmica del Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’Almatà (Balaguer, Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’…
empresa
Economia
Unitat economicojurídica que duu a terme la síntesi dels elements de la producció, per a l’obtenció de béns o de serveis destinats al canvi.
No és, doncs, un conjunt de béns, sinó un centre d’activitat i de decisió de produir La combinació dels factors de la producció és, alhora, tècnica, en el sentit de reunir els elements necessaris capitals, mà d’obra, emplaçament, patents, etc, i comercial, en el sentit de tenir en compte els preus dels elements utilitzats i les diverses magnituds de l’entorn econòmic Aquesta combinació constitueix una entitat, dotada d’una existència jurídica, com en el cas d’una societat, o bé com un agrupament de persones sense vincle d’associació entre elles, com en el cas del patró que…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament…
Sant Julian e Santa Basilissa de Cucunhan
Aquesta església era situada a la part més alta del poble de Cucunhan, prop del castell Va ser arrasada cap al 1860 i reconstruïda una mica més avall, a tocar de les cases del poble La seva època d’aparició resta fosca, ja que el primer esment textual no és anterior al segle XIV, en concret és de l’any 1360 L’indret de Cucunhan, però, és conegut des de l’any 951 A l’oest del poble, hi ha el lloc dit Sant Julian, al costat del cementiri parroquial Aquest topònim podria assenyalar l’emplaçament primitiu de l’església parroquial de Cucunhan L’església edificada al capdamunt del…
La seca de Barcelona
Art gòtic
El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…
Forlì
Forlì Basílica de San Mercurial
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Forlì-Cesena, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina