Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers…
tractat de Cateau-Cambrésis
Pau signada a Cateau-Cambrésis (actual Cateau, Cambrésis) el dia 2 d’abril de 1559, entre França i Anglaterra, i el dia 3, entre França i la monarquia hispànica, que posava fi a les guerres entre França i els Habsburg.
Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les possessions…
Alasdair McIntyre
Filosofia
Filòsof escocès.
Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Joan Baptista Bertran i Duran
Literatura catalana
Poeta.
Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà…
,
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill…
Sem’on Stepanovic Gulak-Artemovski
Música
Compositor i baríton ucraïnès.
Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec za Dunajem 'Un cosac més…
Franco Alfano
Música
Compositor italià.
Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig Saxònia, on amplià els estudis de composició amb S Jadassohn Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G Puccini El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què destaca la…
Friedrich Hegar
Música
Director i compositor suís.
El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou…
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz
Música
Científic alemany.
Estudià medicina a Berlín i es doctorà el 1842 Els seus interessos, però, anaven més enllà i també estudià filosofia, matemàtiques i física Després de treballar com a metge a l’exèrcit prussià 1843-48, començà a impartir classes a la Universitat de Königsberg Al llarg de la seva vida també exercí la docència en altres universitats, com ara les de Bonn, Heidelberg i Berlín El 1887 fundà a Berlín un institut dedicat a la recerca científica, el Physikalisch-Technische Reichsanstalt Les investigacions de Helmholtz cobrien camps molt variats, però es convertí en una personalitat en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina