Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
cartutx
Heràldica
Element ornamental arquitectònic consistent en un marc esculpit amb rissos i volutes, de forma generalment oval, que envolta un escut.
vacuòmetre
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta (buit).
Els vacuòmetres poden ésser de mesura directa i de mesura indirecta Entre els primers hi ha els de deformació de sòlid com ara el de Burdon i el de membrana i els hidroestàtics el de columna de líquid i el de tor pendular Entre els segons hi ha el de McLeod, el tèrmic, el mesurador d’ionització, el molecular i l’acústic, amb els quals hom mesura una determinada propietat física que és funció de la pressió
entornpeu
Drap o peça de roba que envolta la part inferior del llit i en tapa les potes i el sota.
orbicular de les parpelles
Anatomia animal
Múscul que, situat sota la pell que envolta l’òrbita, acluca les parpelles i afavoreix el pas de les llàgrimes.
polígon de sustentació
Física
Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa

Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
Ador

Municipi
Municipi de la Safor.
Un sector del terme, anomenat la Marjuquera , es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia el sector principal 9,81 km 2 s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa, tant per la plana alluvial de l’horta de Gandia i de la canaleta d’Ador , que n’és una petita prolongació com per l’orla muntanyosa que l’envolta de la qual forma part la serra d’Ador coberta, en bona pat, de garriga La població gairebé s’ha duplicat des de mitjan segle XIX gràcies a l’especialització agrícola al regadiu on és utilitzada tant l’aigua canalitzada com la del subsol, a més…
Felip d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (Felip III: 1701-23).
Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…
Equador 2016
Estat
La desacceleració de l’economia va continuar per tercer any consecutiu, però en aquesta ocasió el PIB va caure entorn del 2,5%, especialment per la dependència de les exportacions petrolieres i l’estancament dels preus internacionals També hi va influir l’endeutament del país, que es va situar al voltant del 30% del PIB per haver dut a terme millores en sanitat o educació, i la reducció de la pobresa –del 38% al 28% de la població en la darrera dècada– El panorama econòmic i social, però, es va complicar encara més aquest any per l’afectació del terratrèmol que va sacsejar la zona de la costa…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina