Resultats de la cerca

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la serra dels Munts 1059 m, límit…

Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700 m i a mà esquerra hi ha el trencall…

Situació L’ermita de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del mateix nom, damunt la vall de la riera de Cogolls, a la dreta d’aquesta riera, al cantó de tramuntana del municipi més medieval de la Garrotxa, és actualment un del pocs vestigis que han pervingut de l’antic castell de Puig-alder, del qual havia estat la capella L’edifici actual és modern Mapa 295M781 Situació 31TDG616611 Per arribar-hi cal fer el mateix camí que ens porta al castell Història Dissortadament poques dades podem aportar per tal de confegir la història d’aquesta capella puix que les referències documentals que…

Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…

Situació i presentació Limita al NE amb SantPere de Torelló, al S amb Torelló i a l’W amb Orís Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de SantPere de Torelló La base d’aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles 825 m fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l’antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Cassà de la Selva, a l’E amb Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, al S amb el de Tossa de Mar i a l’W amb el de Caldes de Malavella, aquests dos de la Selva El seu territori és accidentat a la banda sud per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Grau o del Puig de Cadiretes, i al N per contraforts de les Gavarres La part muntanyosa del terme és poblada de boscos, amb predomini del suro, el roure i el pi El terme és drenat per les rieres de Gotarra i de Banyaloques, que desemboquen a l’Onyar per la dreta, i per la…