Resultats de la cerca
Es mostren 4049 resultats
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió…
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone Aquestes llengües…
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou…
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
programa Tempus
Programa de la Comissió Europea per al desenvolupament d’activitats de cooperació acadèmica entre les universitats de la UE i les dels països en via de desenvolupament.
Pretén donar solució a les necessitats reals de departaments i professors d’institucions d’ensenyament superior, amb vista a desenvolupar o reformar les estructures i la gestió, elaborar plans d’estudis, fomentar la formació superior i enfortir la cooperació entre estats Les accions d’aquest programa s’emmarquen en tres grans àmbits Projectes Europeus Conjunts, Projectes de Xarxes i Beques de Mobilitat Individual Té la seu a la Fundació Europea per a la Formació, a Torí
Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança de la Unió Econòmica i Monetària
Tractat signat el dia 2 de març de 2012 per tots els estats membres de la Unió Europea, llevat de la Gran Bretanya i la República Txeca.
Conegut també amb els nom no oficials i abreujats de Tractat o Pacte d’Estabilitat Fiscal, fou conseqüència de la crisi del deute, especialment la que afectà alguns estats membres de la zona euro, sobretot al sud d’Europa, bé que el subscriviren també estats membres de la UE pendents de l’ingrés a l’euro o que se'n mantenien al marge En essència, actualitzava el Pacte d’Estabilitat del 1997, bé que augmentant-ne els mecanismes de supervisió i la capacitat sancionadora La iniciativa i el lideratge correspongueren a França i, sobretot, a Alemanya, i era previst que entrés en vigor l’1 de gener…
Tractat d’Amsterdam
Tractat signat pels països membres de la Unió Europea el 1997, que entrà en vigor el maig del 1999.
Fou concebut com una revisió i actualització del Tractat de Maastricht Incidia en l’aspecte polític, judicial i d’actuació exterior que respongués a l’evolució política internacional, el fenomen de la globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d’asil i l’accés de nous membres Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac i judicial, i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d’ocupació El benestar i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció del consumidor, l’accés del ciutadà a la informació…
Sistema Europeu de Bancs Centrals
Economia
Institució formada pel Banc Central Europeu i els bancs centrals dels estats membres de la Unió Europea, tant si formen part de l’euro com si no.
Vigent a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària , coexisteix amb l’Eurosistema, que comprèn el Banc Central Europeu i els bancs centrals que tenen l’euro com a moneda Fou establert l’1 de juny de 1998, i les seves funcions són les de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del sistema de pagaments amb l’objectiu de promoure l’estabilitat dels preus Al llarg de la seva existència, el Banc Central Europeu ha tendit cada vegada més va a…
operació Atalanta
Operació creada pel Consell de la Unió Europea el 2008 per lluitar contra la pirateria en aigües de Somàlia (sud de la mar Roja, el golf d’Aden i una part de l’oceà Índic que inclou les illes Seychelles).
Té el seu origen en l’aprovació de diverses resolucions aprovades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 2008 1814, 1816, 1838, 1846 i 1851 i el 2009 1897 per tal d’impulsar accions que asseguressin el tràfic marítim a la Banya d’Àfrica davant els atacs i segrestos que patiren alguns vaixells que navegaven per aquesta zona D’acord amb aquestes resolucions, el Consell de la Unió Europea, el setembre del 2008, aprovà la creació d’una Cèllula de Coordinació sobre pirateria, sota comandament d’un oficial espanyol, per coordinar l’actuació de les unitats navals i aèries a…
Kotor

El poble de Perast, situat a la riba del golf de Kotor
© Comissió Europea
Golf marí
Golf profund de la costa adriàtica, a Montenegro, que forma una ramificació entre les muntanyes de Lovćen (1 749 m), al S, i d’Orjen (1 895 m), al N.
Entre els petits ports de la seva riba hi ha, sobretot, Kotor, amb uns 8000 h
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina