Resultats de la cerca

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…

Fou professor de matemàtiques a l’University College de Londres 1828-66, excepte durant el període 1831-36, i el primer president de la London Mathematical Society, fundada l’any 1866 En un dels seus primers treballs, Elements of Arithmetic 1831, tractà, des del punt de vista filosòfic, dels conceptes de nombre i magnitud Les seves contribucions més importants són en el camp de la lògica simbòlica, i, juntament amb Boole, pot ésser considerat l’impulsor d’aquest nou corrent durant la primera meitat del s XIX En són remarcables, també, els treballs que fan referència a la…

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota SantPere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, …

Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva…

Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99…

En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i peixos i desapareix a la…