Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
eurioic
Ecologia
Dit de l’organisme que pot suportar variacions força grans en els factors físics i químics del medi; s’oposa a estenoic.
hàbitat
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals (sòl, microclima, factors biòtics, físics, químics, energètics, etc) en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.
oscil·loscopi

A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
cronoscopi
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a mesurar el temps en certs fenòmens físics, en general de curta durada, consistent en un galvanòmetre graduat en mil·lisegons.
descuscutar
Agronomia
Separar la cuscuta (de l’alfals), bé classificant les llavors, bé destruint la cuscuta nascuda en els alfalsars, per mitjans físics o químics.
indicador
Tecnologia
Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics (velocitat, pressió, corrent elèctric, etc).
Digestió i absorció dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha…
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina