Resultats de la cerca

Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la…

Atès que les premisses poden ésser universals afirmatives A, universals negatives E, particulars afirmatives I i particulars negatives O, les possibilitats de combinacions entre premissa major i menor en el sillogisme són de 16 modes AA, AE, AI, AO, EA, EE, etc i, com que aquests 16 modes es donen en cadascuna de les quatre figures que el sillogisme pot tenir segons la posició del terme mitjà en les premisses, el nombre total de figures que els modes assoleixen en el sillogisme és de 64 D’aquestes, tanmateix, només unes quantes són considerades com a lògicament vàlides concretament, 19 4 de…

Perquè es doni la figura jurídica, cal que l’alienació, projectada i delimitada, encara no s’hagi efectuat Aquesta figura es dóna preferentment en l’arrendament i l’emfiteusi i és un equivalent, en una bona part, de la fadiga

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…

Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà

Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs