Resultats de la cerca

Fundà amb J Serra i Pausas, H Mariezcurrena i M Joaritzi la Societat Heliogràfica Espanyola 1875, que introduí la fototípia a l’Estat espanyol en obres com l’ Àlbum de l’Exposició Universal de Filadèlfia , illustrat, i l’ Àlbum pintoresc monumental de Catalunya , editat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques L’any 1877 estudià a París la tècnica del fotogravat al taller Gillot Dissolta la Societat 1879, fundà el 1880 el seu establiment, amb domicili en un edifici propi al carrer de Mallorca de Barcelona realitzat per L Domènech i Montaner Fou un dels primers a…

Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on  exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre…

Es graduà el 1981 en llengua i literatura alemanyes al Swarthmore College de Filadèlfia i l’any següent amplià estudis a la Universitat Lliure de Berlín Posteriorment es dedicà a la creació literària, activitat que combinà amb feines ocasionals Tot i que la seva primera novella, The Twenty-Seventh City 1988, fou ben acollida per la crítica, els anys següents foren de dificultats personals i financeres de les quals en sortí arran de les seves collaboracions regulars a la revista The New Yorker  L’any 2001 publicà The Corrections , relat minuciosament realista de la desintegració d…

És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la direcció de…

Estudià música a la Universitat de Harvard i fou alumne d’Ernest Bloch a Nova York Guanyà el Premi de Roma el 1922, i des d’aquest any fins al 1925 tingué com a mestre Gian Francesco Malipiero En l’àmbit pedagògic, impartí cursos en nombrosos centres de l’any 1937 al 1939 fou professor a Berkeley del 1939 al 1941, a l’Institut Curtis de Filadèlfia, on tingué L Bernstein com a alumne del 1946 al 1948, a Princeton, i del 1948 al 1965, a Harvard Pel que fa a la seva tasca compositiva, és molt conegut per les obres corals La seva producció per a cor fou més interpretada que la de…

Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…

Estudià amb Vilém Kurz a Lwów i amb Ferruccio Busoni, Arnold Schönberg i Engelbert Humperdinck a Berlín Fou professor de piano a Lwów i Cracòvia i el 1936 es traslladà als Estats Units, on exercí la docència al Conservatori de Filadèlfia 1948-63 i a la Juilliard School de Nova York 1952-64 Així mateix, oferí cursos i classes magistrals arreu del món El 1912 prengué part en l’estrena de Pierrot Lunaire , d’A Schönberg, i també estrenà totes les obres de piano d’aquest compositor, excepte les Cançons , opus 48 A més, presentà la Sonata i el Concert de cambra , d’A Berg Fou l’…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats Units Nova…

Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M Long i EM Laborde Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E Dohnányi i H Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia 1917-19 i posteriorment al de Buenos Aires 1920-26 Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS…