Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
Castell d’Alguaire
Art romànic
Situació Vista parcial de la muralla sud d’aquest castell, on s’establí el 1186 una important comanda hospitalera ECSA-JI Rodríguez Les escasses restes del castell i convent d’Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població del mateix nom Mapa 32-14 359 Situació 31TBG988237 S’arriba a Alguaire des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Un cop al poble, per a arribar al cim del tossal on hi ha les ruïnes del castell i el convent cal agafar una pista senyalitzada S’hi arriba després d’uns 2 km JRG Història Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament…
Castell d’Alcarràs
Art romànic
Situació Estructures de l’antic castell que apareixen sota el mur nord de l’església parroquial, ja que foren aprofitades com a basament en la construcció del temple ECSA-JI Rodríguez Les restes del castell d’Alcarràs es troben a l’església parroquial d’aquesta població, que es va bastir sobre les seves ruïnes Mapa 32-15 388 Situació 31TBG935045 El poble d’Alcarràs és situat 10 km al sud-oest de Lleida per la N-II, prop del marge dret del riu Segre La seva situació estratègica ve donada per la seva condició de punt limítrof amb l’Aragó, del qual dista uns 4 km JRG Història Com el seu topònim…
premsa
Periodisme
Conjunt de publicacions impreses, de caràcter informatiu, especialment els diaris i altres periòdics.
La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona 1792 La premsa diària, des del seu…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Maials

Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Les finances judeoconverses i l’empresa americana
“ Un descendiente de judíos fue quien prestó la llave áurea con que se abrieron las puertas del Nuevo Mundo Luis de Santángel, bisnieto de don Noé Chinillo, suplió las deficiencias del real tesoro, consumido por las guerras, para que Colón pudiese navegar, por mares hasta entonces nunca surcados, hacia las ricas y perfumadas islas del Nuevo Continente ” Així s’expressava, l’any 1918, l’erudit i historiador Manuel Serrano y Sanz en el seu estudi sobre els amics i protectors aragonesos de Colom Val la pena subratllar que la majoria dels amics que podien haver actuat com a protectors de Colom ja…
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina