Resultats de la cerca
Es mostren 17380 resultats
fornatge
Història
Dret català
Dels s. XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o quasi-emfiteuta d’un forn de destret al senyor jurisdiccional que li havia cedit el monopoli.
el Mas d’en Bosc
Veïnat
Veïnat del municipi de Berga, a 1,5 km de la ciutat, al voltant del mas d’En Bosc, que havia estat propietat del trobador Guillem de Berguedà.
jutge de cúria
Dret
Història del dret canònic
Antigament, cadascun dels sis protonotaris apostòlics als quals el nunci de la Santa Seu a Espanya havia de sotmetre les causes que anaven en apel·lació al seu tribunal.
Des del 1853 tenen aquesta missió els auditors de la Rota de la munciatura apostòlica
alla breve
Música
Indicació que, en el Renaixement, prescrivia que el tactus havia de prendre com a referència la brevis en lloc de l’habitual semibrevis provocant un tempo més viu.
També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
Establiments
Vila i antic municipi incorporat el 1919 a Palma, Mallorca, (fins el 1837, que esdevingué independent, havia pertangut a Esporles), situat al raiguer de la serra de Tramuntana.
Té l’origen en la parcellació de les possessions de son Rullo i de Bunyolí El nucli primitiu, Establiments Vells , depengué eclesiàsticament de Bunyolí fins el 1913, que esdevingué parròquia l’edifici fou consagrat el 1768 i fou vicaria in capite des del 1772 el nucli d' Establiments Nous és situat al nord del primer Els conreus tradicionals són l’olivera, els cereals, els garrofers i l’ametller Actualment, i gràcies a la proximitat de Palma, hi han proliferat les residències secundàries Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins, de la família Quint-Zaforteza
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
àngelus
Cristianisme
Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria, que havia d’ésser Mare de Déu.
Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…
Erols
Masia
Masia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), al lloc dit pla d’Erols, a l’oest del terme, al límit amb el de Guardiola de Berguedà. Prop hi havia una església dedicada a Sant Vicenç, que podria ser la de Sant Vicenç de Rus, “qui est in Herois”, o seria una església avui desapareguda, que havia depès de la de Gavarrós.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina