Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…
Segimon Comes i Vilar
Cristianisme
Història del dret
Doctor en dret i eclesiàstic.
Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi…
,
Karl Heinrich Graun
Música
Compositor i cantant alemany, germà del també compositor Johann Gottlieb.
El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…
Evarist Arnús i de Ferrer

Evarist Arnus i de Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Financer.
Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…
Savignano sul Rubicone
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, a ambdues ribes del riu que oficialment ha estat identificat amb el Rubicó.
Fundada al s VI sobre un turó, fou traslladada més tard al pla i fortificada al s XIV pel cardenal Albornoz
torre de Ventallols
Castell
Petit castell medieval de l’antiga Olèrdola (Alt Penedès) l’emplaçament del qual ha estat identificat amb l’església parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues .
El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’església i el…
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és…
Linda Watkins
Medicina
Bioquímica i fisiòloga nord-americana.
Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de dolor són contraproduents els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina