Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur naixement sigui…
Grup de Muntanya Sarrià
Excursionisme
Entitat excursionista de Sarrià de Ter.
Nasqué el 1974, a partir d’un grup de joves vinculats a la parròquia de la població, que esdevingueren secció d’excursionisme de l’Agrupació Esportiva i Cultural de Sarrià de Dalt Més tard l’entitat es fusionà amb el Club d’Handbol Montserrat de Sarrià de Ter i tot seguit es transformà en la secció de muntanya de la Unió Esportiva Sarrià UES El 1985 es desvinculà de la UES i adquirí personalitat jurídica pròpia Durant la dècada de 1980 realitzà les primeres ascensions als Alps Els anys 2002 i 2005 diversos membres assoliren cims dels Andes i el 2008, dos set mils de l’Himàlaia…
CaixaBank i Banc Sabadell traslladen la seu per "la incertesa política"
Els dos principals bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, anuncien el trasllat de les seus socials a València i Alacant, respectivament Les dues entitats mantenen a Barcelona les centrals i anuncien que no preveuen cap canvi en la distribució de personal ni d’oficines Justifiquen la mesura pel moment polític, que en el cas d’una hipotètica independència de Catalunya comportaria un escenari d’inseguretat jurídica, fonamentalment per l’exclusió, almenys, temporal, de la Unió Europea i de l’euro Les setmanes següents, ambdues entitats, que formen part de l’Ibex-35, arrosseguen…
regència
Història
Govern d’un estat monàrquic en lloc i en nom del rei.
Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’…
Confederación Española de Cajas de Ahorro
Economia
Organisme creat el 1928 i domiciliat a Madrid que agrupa totes les caixes d’estalvi en l’àmbit de l’Estat espanyol, excepte la Caja Postal.
Finançat amb aportacions de les caixes que representa tant a l’interior com a l’exterior, realitza dins del grup funcions de coordinació, informació i assessorament, a més d’activitats creditícies i compensadores D’altra banda, la CECA funciona com una entitat financera més, i realitza operacions actives i passives amb el públic en general El 2004 era integrada per 46 entitats d’estalvis de tot l’Estat espanyol La CECA agrupava inversió creditícia per valor de 44 592 milions d’euros i participacions en renda variable per més de 5 700 milions d’euros El volum de dipòsits dels clients era de…
Protectorat de la Generalitat de Catalunya
Dret civil català
Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.
La funció del Protectorat es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions Entre les funcions del Protectorat destaquen les…
Ponç Bonfill Marc
Història del dret
Jurista i conseller comtal.
Canonge de la seu de Barcelona Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret 1029 contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill 1023 Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I de qui autoritzà el testament el 1032 i de Ramon…
Ignasi de Dou i de Bassols
Història del dret
Jurista i advocat.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad…
estatus
Política
Dret
Terme tècnic emprat per a indicar l’estat o la condició jurídica d’una persona o la situació política o jurídica d’un estat o d’una part d’aquest.
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina