Resultats de la cerca

Començà com a cantor a la cort reial danesa Posteriorment estudià a la Universitat de Wittenberg, centre del qual fou professor Després d’obtenir el grau de mestre en arts liberals el 1545, ocupà els càrrecs de mestre de l’escolania i cantor de Naumburg, Brunsvic i Ölsnitz Des del 1551 ensenyà música a Wittenberg Es coneixen diverses composicions seves a quatre veus La seva producció més interessant són els tractats teòrics Compendiolum musicae pro incipientibus Brunsvic 1548, un manual d’introducció a la música molt popular en l’àmbit luterà, i Ad musicam practicam introductio…

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…

Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…

Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona…

Vinculat des del 1949 a la Christlich-Demokratische Union en la política de la República Federal d’Alemanya, amb la qual sempre forma coalició al govern federal, és integrat per catòlics i protestants, s’inspira en principis democràtics i socials i enclou forces conservadores i liberals Enfront d’altres partits bavaresos, de tendències particularistes, ha defensat sempre el federalisme Ha ocupat ininterrompudament el govern del land de Baviera, llevat del període 1954-57 N'han estat presidents J Müller 1945-49, H Ehard 1949-55, H Seidel 1955-61, FJ Strauss 1961-88, T Waigel 1988-…

Marquès de Salamanca En la seva joventut participà en conspiracions liberals i fou elegit diputat 1836 Aviat inicià la seva activitat financera, i adquirí una enorme fortuna, fruit d’hàbils especulacions borsàries i de l’arrendament de la renda estanca de la sal Adherit al sector purità dels moderats, formà govern 1847, en el qual ocupà el ministeri de finances Enfrontat amb Narváez, dimití i s’ocupà dels seus negocis, aprofitant les seves relacions polítiques Intervingué en diverses empreses ferroviàries tant a l’Estat espanyol com en altres estats europeus com Portugal i Itàlia…

Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els representants d’…

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs…

De família de tradició marinera i corsària, consta que ja navegava el 1797 El 1799 fou capturat juntament amb el seu pare per una fragata anglesa mentre feia un viatge comercial, i posteriorment fou alliberat Dedicat des d’aleshores al cors a compte de particulars, el 1806 fou contractat per a navegar amb el xabec Sant Antoni i Santa Isabel L’acció per la qual és sobretot recordat és la captura del Felicity , bergantí anglès amb base al port de Gibraltar amb autorització per a realitzar activitats corsàries contra naus d’Espanya, França i Holanda i comandat pel capità italià Michele Novelli…