Resultats de la cerca

Cronista de la vila de Martorell, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros 1945 i director del museu anomenat L’Enrajolada 1967 Publicà Resumen histórico de Martorell 1945, Anecdotologi de Francesc Pujols 1953, Retaule Històric de Molins de Rei 1953, El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia 1961, Lluís de Requesens 1971, Història i llegenda del Pont del Diable 1972, Josep Palet, tenor de fama mundial 1979, etc Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1975

Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda

Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’

Provinent del teatre, el seu estil cinematogràfic es caracteritza per una gran bellesa plàstica i un acusat dramatisme, aconseguit mitjançant la intensificació de caràcters i situacions Vers l’any 1925 anà als EUA amb Greta Garbo, però no encaixà en l’ambient de Hollywood Alguns dels seus films més importants són Thomas Graal bästa film ‘La millor pellícula de Thomas Graal’, 1917, Sangen om den eldröda blomman ‘En els remolins’, 1918, Herr Arnes pengar ‘El tresor del senyor Arne’ 1919, Erotikon 1920, Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gösta Berling’, 1923 i Hotel Imperial 1927

Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París

L’actual església de Sant Just de Vic fou consagrada l’any 1538 Consta, però, que l’any 1330 hi havia a Vic una capella dedicada al sant amb relíquies i dos beneficis, bé que hi ha el dubte de si es trobava a la catedral o al seu emplaçament actual, annexa a l’antic seminari Sant Just té culte a Vic almenys des de l’any 1196 i una llegenda tardana pretén que el sant era un vigatà piadós que va néixer a l’indret de l’actual església gòtica, ampliada el segle XVIII

De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de Puerto Rico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa

Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990

Consta des del s XIII com una de les set filials de la canònica de Santa Maria de Manresa, adscrita a l’ofici de la cambreria La despoblació del s XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor Des del s XV prengué el caràcter de santuari marià i es creà la llegenda de la troballa de la imatge L’església actual fou iniciada el 1748, i el retaule és del 1807 La Mare de Déu de Joncadella és considerada la patrona del pla de Bages

Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo