Resultats de la cerca

És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals En aquests, la sexualitat està regida…

Es manifesta en comportaments i expressions culturals propis —símbols, cerimònies, rituals, llenguatge, estil de comunicació, entre d’altres— que orienten l’actitud de les persones que la integren i determinen la manera de relacionar-se de l’entitat tant a l’interior com en l’exterior La cultura de l’organització influeix lògicament en les motivacions i en el grau d’implicació i el compromís que els treballadors tenen amb l’empresa

S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits

Sembla que anualment hi ha tres generacions d’aranyons, els individus de les quals poden conviure, en estadis diferents de llur desenvolupament, la qual cosa fa que sigui difícil diferenciar una generació de les altres L’efecte del seu atac el ratat es manifesta per deformacions o caiguda de les fulles o dels fruits Els mitjanns de lluita més eficaços són la fumigació cianhídrica i les polvoritzacions de DDT o d’altres insecticides

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista

Estudià anglística i dret i, posteriorment, es dedicà a l’ensenyament i al periodisme En la seva poesia, construïda en un llenguatge colloquial i planer, enfronta l’individu aïllat amb problemes essencials En els darrers poemes manifestà un cert compromís social És un dels poetes més coneguts i que han exercit més influència Entre les seves obres cal esmentar Dhusar Pandulipi ‘L’escriptura grisa’, 1936 i el recull pòstum Banalata Sen 1942

Establerta a Anglaterra, es casà amb Richard Aldington 1913 i s’incorporà al grup imaginista presidit per Ezra Pound El seu afany de concisió expressiva —que la impulsà a signar habitualment amb les inicials HD — es manifesta en llibres com Sea Garden 1916 i Red Roses for Bronze 1929 Es divorcià 1937, i fixà la seva residència a Suïssa, on escriví The Walls Do not Fall 1944 i Tribute to Angels 1945

Deixeble d’Arminius i de FGomar a Leiden, fou el primer rector de la Universitat d’Utrecht 1636 D’estil escolàstic, publicà Selectae disputationes theologicae 1648 i Politica eclesiastica 1663-76, on es manifestà dins la més pura ortodòxia calvinista en l’exaltació de l’Església, refusant les doctrines d' Erastus i de JCocceius Combaté l' arminianisme i polemitzà amb RDescartes i JLabadie Impulsà la creació del Seminarium Indicum 1612 per a les missions estrangeres

Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955