- L’emfisema pulmonar és una malaltia caracteritzada per la retenció d’aire als pulmons, a causa de la dilatació permanent dels alvèols i la destrucció de les parets alveolars, que origina la disminució progressiva de la capacitat respiratòria.
- En la majoria dels casos, l’emfisema pulmonar es manifesta a conseqüència de l’hàbit de fumar cigarrets. També contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia la inhalació habitual de substàncies irritants per motius professionals, la pol·lució atmosfèrica i les infeccions repetides.
- El símptoma principal de l’emfisema, que se sol manifestar entre 55 anys d’edat i 65, és la dispnea o sensació de dificultat respiratòria. En un primer moment, la dispnea es presenta només coincidint amb infeccions respiratòries, però més endavant es manifesta sempre en efectuar un esforç i, a mesura que la malaltia progressa, l’esforç que desencadena la dispnea és cada vegada menys important, fins que arriba a impedir qualsevol activitat.
- L’emfisema ocasiona una important disminució de la força d’expiració, que en fases avançades pot fer que el malalt sigui incapaç d’apagar una espelma col·locada tan sols a 20 cm de la boca.
- De seguida que es presenten símptomes d’emfisema cal consultar el metge per tal que indiqui les mesures que cal adoptar per a deturar el progrés de la malaltia, perquè les lesions pulmonars establertes són irreversibles i, com més tard s’inicia el tractament, més greu és l’alteració de la funció respiratòria, que persistirà de manera permanent.
- Quan l’emfisema es manifesta abans de quaranta anys d’edat o en persones no fumadores ni exposades a la inhalació de substàncies irritants, és probable que sigui degut a una alteració congènita que provoca la destrucció de les fibres elàstiques de les parets dels alvèols pulmonars i que es pot diagnosticar amb una anàlisi de laboratori.
- Quan l’emfisema és degut a una alteració congènita, s’ha d’evitar especialment la inhalació de substàncies irritants, sobretot el fum del tabac, i és recomanable el clima temperat i sec per tal d’evitar l’increment de secrecions bronquials, que pot accelerar el progrés de la malaltia.
- Les persones que pateixen d’emfisema s’han d’abstenir de fumar perquè, si no s’abandona el tabac, es produeix una deterioració progressiva de la funció respiratòria que mena a una insuficiència respiratòria. Si se suprimeix el tabac, s’atura el progrés de la malaltia i millora notablement la capacitat respiratòria.
- La dispnea de la persona afectada per un emfisema pot millorar de manera notable amb la practica d’exercicis respiratoris que milloren la capacitat respiratòria sota el control especialitzat d’un fisioterapeuta.
- Les persones que pateixen d’emfisema han de consultar el metge si experimenten un increment de la dispnea, la tos o l’expectoració per tal que els indiqui un tractament adequat que impedeixi el desenvolupament d’una insuficiència respiratòria aguda.