Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
masclejar
Agronomia
Sacsejar les pales del pol·len que fan les palmeres mascles (sobre les flors de les palmeres femelles).
androconi
Entomologia
Escata o grup d’escates que posseeixen els mascles d’alguns insectes, com p ex els lepidòpters.
L’androconi és connectat a glàndules odoríferes i serveix per a atreure les femelles o per a predisposar-les a l’aparellament
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits,…
autotomia
Zoologia
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.
Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració…
ciprinodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen a les aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.
Són de petites dimensions, fisoclists les aletes tenen radis tous les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits Són molt abundants a les aigües continentals i als…
Josep Maria Corona Fayos

Josep Maria Corona Fayos
Federació Catalana de Columbofília
Columbofília
Columbòfil.
El 1959 ingressà al Club Columbòfil Egarenc, en el qual exercí de comptador, secretari i president fins el 2001 Del seu palmarès esportiu destaquen els premis estatals primer classificat a l’Exposició Nacional del grup A de mascles 1968 segon premi de Seguretat Nacional en concursos de velocitat 1971 i primer en la Marató Nacional Intercomunitats 1995 El 1976 treballà en la construcció del primer camió existent a Catalunya i a Espanya per al transport i amollada dels coloms missatgers i, un any després, introduí a Catalunya la gestió informatitzada dels concursos Fou fundador del…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
Becs i plomes singulars
A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…
El fúndul o peix mòmia
Exemplar de fúndul Fundulus heteroclitus , un peix capaç d’adaptar-se a un ample marge de salinitats, que podria desplaçar espècies hiperhalines autòctones Mariano Cebolla El fúndul o peix mòmia Fundulus heteroclitus és un peix petit de la família dels fundúlids Fundulidae, que pot arribar a atènyer 15 cm de longitud total quan és adult, si bé la majoria d’exemplars rarament superen els 10 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb la boca en posició súpera El dimorfisme sexual és evident especialment durant l’època de reproducció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina