Resultats de la cerca
Es mostren 58712 resultats
sociologia de l’esport
Un dels temes més estudiats en la sociologia de l’esport són les diferències de gènere en l’accés a l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
botxes
En les botxes el jugador que tira ha de procurar que la botxa se situï al més a prop possible de la bola de referència
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència.
Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…
mandíbula de Banyoles
La mandíbula de Banyoles, el vestigi de l’home de Neandertal més important a Catalunya. Fou recollida el 1887 per Pere Alsius
© Arxiu Fototeca.cat
Paleontologia
Mandíbula d’un home preneandertalià, d’uns 90 000 anys, trobada prop de l’estany de Banyoles (el Pla de l’Estany).
És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…
vela
Regata de vela llatina, modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per una o més veles llatines, al port de Barcelona el 1916
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…
Santa Sofia
Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula…
roc de l’Àliga
Vista del roc de l’Àliga, el cim més occidental de la serra del Cadinell
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1.662 m) del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell) al límit del terme de la Vansa i Fórnols.
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…
tintorer | tintorera
Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia a causa de…