Resultats de la cerca

Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions submarines a les…

Afiliat a les joventuts comunistes 1932, n'esdevingué membre del buró polític Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau Gascunya fins a la jubilació, el 1982 hi promogué, des del 1970, els Colloquis del Centre de Recherches Hispaniques En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli La España del siglo XIX 1961, Introducción a la historia del movimiento obrero 1965, versió catalana 1966, La España del siglo XX…

Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…

Catedràtic de grec, hebreu i àrab a la Universitat de Granada i d’àrab a la de Madrid 1874-1902 Interessat en l’estudi de la història antiga d’Aragó, cercà un nou camí d’investigació a base de les fonts aràbigues És considerat el fundador de la moderna escola d’arabistes hispànics féu de la seva casa un centre de vida comuna amb els seus deixebles, dedicat a l’estudi i, sobretot, a la impressió de textos aràbics Publicà diversos estudis sobre numismàtica Tratado de numismática arábigo-española , 1879, la seva obra fonamental Monedas árabes de Tortosa, 1881 etc i nombroses monografies…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el…

El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen…

El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament a Veneçuela,…

Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…

Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i…