Resultats de la cerca

Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981

Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…

El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills…

Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…

El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a…

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’…

La creació formal del comtat, però, tingué lloc l’any 1141 a favor de William d’Aubigny mort el 1176, casat amb la vídua —Adelaida— del rei Enric I Els seus descendents generalment empraren el títol de comtes d’Arundel comtat d’Arundel El 1243 revertí a la corona per manca de descendents del cinquè comte, però els Warenne, comtes de Surrey, se'n titularen un quant temps El 1529 fou concedit de nou a Robert Radclyffe mort el 1542, sisè comte, els descendents del qual el tingueren fins a la mort de l’onzè comte, el 1643 Fou de nou atorgat el 1644 a…

Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el…

El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles