Resultats de la cerca

Ensenyà filosofia, teologia i escriptura en diversos indrets i ocupà càrrecs importants de l’orde Fundà els convents trinitaris de Barbastre 1560 i de Tarragona 1577 Felip II de Castella el nomenà bisbe de Bosa Sardenya el 1588, però morí ofegat quan hi anava a prendre'n possessió Deixà sermons i papers inèdits i publicà Reformatorium provinciae Aragoniae Ordinis Smae Trinitatis 1563 i Decreta Reformationis Fratrum Ordinis Smae Trinitatis et Redemptionis Captivorum Regularis observantiae Aragonensis Provincia iuxta statuta Tridentini Concilii et Regulam praefatae Religionis 1567

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló

Inicialment mirada amb desconfiança per Lluís XIV de França, avi del rei, pel fet d’ésser italiana, hom nomenà cambrera major la princesa dels Orsini, per tal que la controlés Arran de la guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V

Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412

Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi

Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II

Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys