Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Jöns Jakob Berzelius
Química
Químic suec.
Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el zirconi La part…
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…
Jeannot de l’Escurel
Música
Compositor francès.
Probablement era fill d’una família burgesa parisenca, i fou penjat per les seves malifetes quan era novici a l’església de Notre-Dame de París Un dels seus virelais , Dis tans plus qu’il en faudroit flours , duu l’acròstic Dame, Jehan Lescurel vous salue Pel que sembla, solament escriví cançons profanes quinze balades, dotze rondells i cinc virelais , que es copiaren a continuació del Roman de Fauvel al manuscrit de la Biblioteca Nacional de París, fr 146 fols 57v-62v Les cançons, que segueixen un ordre alfabètic, queden interrompudes a la lletra G, per la qual cosa se suposa que una part…
música mexicana
Flautes mexicanes
© X. Pintanel
Música
Art musical conreat a Mèxic.
Els conqueridors hispànics hi trobaren una música precolombina viva i brillant Els indígenes tenien un ampli instrumental, on es destacaven els tambors i altres instruments de percussió Tant els missioners franciscans com els jesuïtes concediren una gran importància a la música, i Mèxic fou el país hispanoamericà on la tradició polifònica importada de Castella fou més florent La capella de la catedral de Mèxic tenia una activitat intensa a la segona meitat del segle XVI El 1556 fou imprès un llibre litúrgic amb notació musical La música culta fou conreada, més tard, pel P Hernando Franco i…
música suïssa
Música
Art musical conreat a Suïssa.
Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als s X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als s XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran de la…
còdex
Música
Llibre manuscrit de certa antiguitat i importància històrica, literària, científica o musical format per fulls d’un material flexible com ara papir, pergamí o paper.
El seu nom deriva del llatí caudex Generalment es tracta d’un volum anterior a la invenció de la impremta Es diferenciava del rotulus , o rotlle de papir o de pergamí, per estar format de fulls o làmines units entre si pel marge intern i, sovint, protegit per unes cobertes Aquestes solien ser de fusta recoberta de cuir, amb tanques i reforços als cantells Quan es tractava de llibres luxosos era usual que estiguessin profusament decorats amb caplletres i miniatures A mitjan segle XV, amb l’important desenvolupament de la fabricació del paper per tot Europa, aquest material substituí amb…
Carl Friedrich Gauss

Carl Friedrich Gauss
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
rodona
Música
Figura de nota musical que representa la unitat de temps en la notació actual.
Equival a dues blanques blanca, quatre negres negre 1 8, etc, i la seva durada equival a un compàs de 4/4
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina