Resultats de la cerca

Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia 1780-91 El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per PTamburini , fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat 1786 Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir 1791 La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode jansenisme Durant la reacció antifrancesa fou empresonat 1799 i confinat a Rignano, prop de Florència 1801 Són interessants les seves memòries, publicades el 1865

Fill d’un immigrant alemany, es formà en acadèmies militars del Brasil i dels Estats Units El 1964 s’adherí al cop d’estat del general Castelo Branco, que obligà a dimitir el president João Goulart Secretari general del Consell de Seguretat Nacional del 1967 al 1969, des d’aquest any fins al 1973 dirigí Petrobrás, companyia estatal de petrolis Els anys que exercí la presidència del Brasil 1974-79 liberalitzà el règim militar i aprovà mesures que facilitaren al seu successor, João Baptista de Figueiredo, el canvi a un règim civil

Era baró d’Albalat i de Segart, fill i hereu de Sebastián de Saavedra y Squarzafigo Com a coronel de milícies, reprimí un avalot a València, el 1800, motivat per l’establiment d’unes quintes Això el féu impopular El 1808, en produir-se l’alçament contra Napoleó, formà part de la Junta Suprema, però preferí d’allunyar-se i retirar- se a Bunyol La Junta l’obligà a tornar, però alguns revoltats, suposant la seva manca d’afecció a la revolta, l’assassinaren, malgrat els esforços del franciscà Joan Rico

Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore , de Verdi, i de Leonora, en La favorita , obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb JGayarre 1876 També cantà amb ell a Amèrica A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país Posteriorment fou protegida d’Isabel II

Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos

Estudià filosofia i lletres, ha estat professora de literatura, ha exercit el periodisme i, l’any 1983, formà part de la comissió negociadora entre el govern colombià i la guerrilla M-19 D’aquesta experiència en sortí el reportatge Historia de un entusiasmo, que l’obligà a exiliar-se per les amenaces de mort rebudes Com a novellista és autora de La isla de la pasión 1989, El leopardo al sol 1993, Dulce compañía 1995, La novia oscura 1999, La multitud errante 2001 i Delirio 2004 Ha escrit, també, diversos assaigs polítics

Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512

Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i collaborà amb Jean-Jacques Dessalines A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord 1807 i rei el 1811 Influït per les teories del despotisme illustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat Revoltada la població, Enric se suïcidà La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana El siglo de las luces , de Carpentier