Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864

Professor titular de la Universitat de Girona des del 1996, professor a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales —EHESS— Ha treballat en obres collectives i ha publicat articles en revistes especialitzades nacionals i estrangeres sobre el carlisme, el catalanisme, el republicanisme, la sociabilitat i la violència política Entre les seves obres cal destacar El carlisme Sis estudis fonamentals 1993, amb Julio Aróstegui, Sociabilidades políticas en la España de la restauración el carlismo y los círculos tradicionalistas 1888-1900 1993, El carlismo dos siglos de contrarrevolución en España…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…

Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863

Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del…

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la…

Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona