Resultats de la cerca
Es mostren 3074 resultats
Joan Antoni Soler i Morell
Història
Terratinent i militar indià.
Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès…
Perputxent
El castell de Perputxent (Orxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Orxa (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, davant la vila.
En temps de la reconquesta de Jaume I havia pertangut a al-Azraq Al mateix s XIII passà als hospitalers per donació de Joan Llançol de Romaní, i després a l’orde de Montesa 1317, i fou centre de la comanda de Perputxent d’aquest orde Donà nom a la vall de Perputxent
Vicent Nadal i Sanxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot i catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, entrà en l’orde dominicà 1604 Escriví diversos treballs sobre la història de l’orde i de l’Església se'n conserva només un Tratado de geografía i dues Praedicatorii ordinis chronologia , una de les quals 1619 comprèn del 1170 al 1220
Damián Cornejo
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià a Alcalá de Henares Franciscà, fou custodi de la província de Castella 1681-82, cronista de l’orde i predicador del rei 1693 Autor d’una Crónica seráfica 1682-98, on inclogué una Vida de Raimundo Lulio , publicada separadament Madrid, 1686, inscrita dins el corrent propugnador de l’ortodòxia lulliana de l’orde franciscà
Bonifaci Ferrer
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà…
Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa…
Bernat de Trilla
Cristianisme
Teòleg tomista.
És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de…
Riquer
Priorat
Antic priorat (Sant Jordi de Riquer) del municipi de Montmaneu (Anoia), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar.
És esmentat des del 1221 com a priorat de l’orde de Sant Jordi d’Alfama abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer 1176 Fou suprimit al s XV en fusionar-se l’orde de sant Jordi amb el de Montesa Hi ha restes de l’església i d’una torre rodona
Conrad I de Masòvia
Història
Duc de Masòvia (1202, 1229-32 i 1241-43) i de Cracòvia.
Fill del rei Casimir II de Polònia i germà de Leszek II el Blanc, que li donà en apanatge Masòvia i Cuiàvia Fracassats els seus esforços per rebutjar les ràtzies provinents de Prússia, recorregué a l’orde teutònic, al qual concedí la regió de Chełmno Kulm, fet que inicià la penetració de l’orde a Prússia
Josep Gregori de Montero i d’Alòs
Història
Erudit.
Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina