Resultats de la cerca

El 1718 proporcionà un excellent llibret per a l’obra Acis and Galatea de GF Händel El 1728 s’estrenà The Beggar’s opera 'L’òpera del captaire', amb llibret de Gay El compositor Johann Christoph Pepusch arranjà melodies populars angleses per a musicar el text Així nasqué la ballad opera , gènere de gran èxit a Londres durant el primer terç del segle XVIII No s’han conservat les parts orquestrals manuscrites d’aquesta obra, però se sap que les cançons s’interpretaven amb curts preludis i postludis orquestrals inspirats en el material melòdic de les mateixes peces Els protagonistes, en lloc de…

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles…

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…

Estudià piano amb Rudolf Viole a Berlín, tasca que compaginà amb concerts a Poznan i a Cracòvia L’any 1857 inicià estudis de composició amb C Reinecke, a París Feu d’intèrpret a Alemanya i a Àustria, i el 1866, a Varsòvia Installat en aquesta ciutat, alternà la interpretació amb la docència i la composició Participà en la fundació de la Societat Musical de Varsòvia, de la qual fou director en 1871-75 Fou també rector de l’Institut de Música de la capital polonesa, entre el 1879 i el 1888 Els darrers anys de la seva vida els dedicà a la composició És autor d’obra orquestral Gran…

Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que tornen 1907…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de joventut…

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat d’Utrecht…

Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…

Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs…

Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a Venècia per…