Resultats de la cerca

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951

S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons

Estudià al Conservatori de Nancy i a l’Escola Normal de Música de París, formació que completà a Itàlia Entre el 1964 i el 1965 guanyà diversos premis en concursos de cant d’Itàlia, Bèlgica i França El 1967 debutà amb el paper de Musetta La bohème al Centre Líric de Valònia de Lieja, on es mantingué com a membre estable de la companyia fins el 1981 Ha estat una intèrpret de referència dels papers operístics per a soprano lírica, especialment d’òpera francesa, i ha participat en estrenes de compositors del segle XX

Féu la primera exposició el 1948 a Nova York, on fou un dels fundadors juntament amb F Kline, J Pollock i W de Kooning de l’Eighth Street Club 1949, nucli de l’expressionisme abstracte El més representatiu de la seva obra són els collages , que començà a realitzar al principi dels anys cinquanta Utilitzà tota mena de materials papers, teixits, plàstics, fusta, metalls per a obtenir efectes de contrast, emfatitzar certs valors o suggerir formes humanes Alternà la residència entre Europa i Amèrica, i els anys setanta visqué un temps a Eivissa

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

El seu pare era un conegut baríton Debutà a Karlsruhe el 1871 S’especialitzà en el repertori germànic Segons l’empresari operístic i contemporani seu A Neumann, fou la cantant dramàtica més destacada de la segona meitat del segle XIX A Bayreuth, el 1876, interpretà una de les valquíries, Grimgerde, en el primer cicle complet de L’anell del Nibelung Cantà també a Munic, Viena, Leipzig, Londres i Itàlia Interpretà, així mateix, els papers d’Orfeu, Fidelio, Leonore, Agathe, Ortrud, Brunilde i Isolda, dues creacions per les quals fou admirada arreu, essent una de les preferides de R…

Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles

Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg

Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians