Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Les zigofil·làcies
Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…
Els símfils
Característiques del grup Els símfils són miriàpodes petits, tous i blancs, amb dotze parells de potes en estat adult, un parell d’antenes multiarticulades i un parell de fileres terminals Viuen en el sòl, arreu on hi hagi un grau d’humitat important Presenten reproducció indirecta, amb fecundació externa i mudes durant tota la seva vida adulta Els símfils es troben per tot el món la major part de gèneres i espècies es limiten a una determinada àrea geogràfica, però com a classe són cosmopolites Morfologia i anatomia Aspecte extern d’un símfil una escutigerella, en visió dorsal…
pota veritable
Entomologia
Cadascuna de les potes que en les larves dels insectes formen els tres parells de potes toràciques, homòlogues a les de l’adult.
element dispers llarg
Biologia
Seqüència d’ADN formada per més de 1 000 parells de bases, que es troba repetida fins a 40 000 vegades al genoma.
Els elements dispersos llargs LINE, long interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
La zona del polimorfisme cromosòmic de ratolí domèstic a Catalunya
Les zones de polimorfisme cariotípic, anomenades també freqüentment zones híbrides cromosòmiques , són regions on individus de poblacions diferenciades cromosòmicament entren en contacte, es reprodueixen i donen lloc a descendència amb un cariotip mixt Les reordenacions de cromosomes poden tenir un paper important en la interrupció del flux gènic entre grups d’individus cariotípicament diferents, ja que actuen com a mecanismes d’aïllament postzigòtic, ja sigui impedint la formació d’híbrids, o bé produint híbrids de viabilitat reduïda o esterilitat parcial o total Cariotip d’un…
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars amb apòfisis…
cara
Anatomia
Part anterior del cap de l’home.
És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i parts toves Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll Els ossos de la regió superior són solidaris del crani i, a excepció del vòmer, situat en la línia mitjana, són parells i simètrics el maxillar superior, el pòmul, l’unguis, el cornet inferior, el nasal i el palatí La regió inferior és constituïda per un sol os el maxillar inferior, mòbil, que s’uneix amb el crani mitjançant l’articulació temporomaxillar Els ossos de la cara formen,…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina