Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
component
Electrònica i informàtica
Qualsevol element o dispositiu destinat a formar part d’un circuit electrònic.
Hom parla de componets actius transistors, tubs, díodes i de components passius resistències, condensadors, bobines també és aplicat aquest nom genèric als dispositius fotoelèctrics, als circuits integrats, microcircuits, etc
intersecció
Matemàtiques
Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos conjunts o més.
La intersecció de dos conjunts, A i B , és denotada per A ∩ B , i es llegeix A intersecció B En geometria, hom parla d’interseccions entre corbes i superfícies
quadrat
Nou quadrats posats en sautor
Heràldica
Moble que representa un quadrat.
Generalment se'n posa més d’un i cal indicar-ne la disposició Hom parla de gran quadrat o gran escac quan un sol quadrat ocupa gairebé tot el camper
valor fiduciari
Economia
Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor.
En aquest sentit hom parla de moneda fiduciària tot referint-se als bitllets de banc, i de circulació fiduciària com a expressió del total de bitllets de banc en circulació
planografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió per mitjà de matrius impressores en les quals les imatges i les zones blanques són al mateix nivell.
Si la planografia és directa hom parla de litografia , i si és indirecta, d’òfset, i es basa en el principi d’incompatibilitat entre l’aigua i la tinta grassa
màquina copiadora
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric de cadascun dels aparells o dispositius que per diversos procediments són capaços de reproduïr fidelment un document, un imprès, un dibuix, etc, sia en les seves dimensions originals, sia ampliat o reduït, en blanc i negre o respectant el colorit de l’original, etc.
Els procediments més habituals emprats per les copiadores són la fotocòpia, la diazocòpia la termocòpia Quan la còpia de l’original és obtinguda per procediments gràfics, hom parla de reprografia
densitat d’una magnitud
Física
Quocient entre el valor en un punt de la magnitud i la unitat d’espai considerada.
Hom parla, docns, de densitat lineal, superficial o volúmica de la magnitud, segons que hom consideri com a unitat d’espai l’element de longitud, de superfície o de volum
superstrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït àmpliament dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat algunes traces.
És el cas de les llengües germàniques en els territoris de parla llatina, que han influït en algunes solucions de l’evolució del llatí en les llengües romàniques adstrat, substrat
representació
Filosofia
La imatge representada.
Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o…
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…