Resultats de la cerca

L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner

Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 1986-89 procedent de l’Everton anglès Disputà 149 partits i marcà 58 gols amb el Barça, i guanyà la Copa del Rei 1988 i la Recopa 1989 Fou 80 vegades internacional i marcà 48 gols Participà en dues Copes del Món 1986, 1990, en la primera de les quals es proclamà màxim golejador amb 6 gols, i dues Eurocopes 1988, 1992 El 1986 aconseguí la Pilota d’Argent i el 1990 rebé el premi Fair Play de la FIFA per no haver rebut cap targeta d’amonestació en tota la trajectòria En retirar-se, passà a ser comentarista esportiu

Arribà al FC Barcelona 1995-2000 procedent de l’Sporting de Portugal Destacà com a extrem dret i golejador, i disputà amb el Barça un total de 179 partits i marcà 32 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Supercopa d’Espanya 1996 i, en l’àmbit europeu, una Recopa i una Supercopa, ambdues el 1997 L’estiu del 2000, després de pagar la clàusula de rescissió, fitxà pel Real Madrid Amb la selecció portuguesa, disputà tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 L’any 2000 fou distingit amb la Pilota d’Or

Soci del Club Vasconia, fou campió d’Espanya de cesta punta deu vegades amb el seu germà Eduard 1962, 1964-70, amb Josep Lluís Pedragosa 1963 i amb Carles Pedragosa 1971, sempre en la posició de saguer També es proclamà campió olímpic a Mèxic 1968, assolí dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats mundials 1962, 1966, 1970 amb el seu germà Jugà com a professional 1972-78 i, un cop retirat, exercí de seleccionador estatal en dues etapes 1978-82, 1990-92 Des del 1978 és vicepresident primer de la Federació Catalana de Pilota La Unió de Federacions Esportives de Catalunya li atorgà el…

Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i del Moto…

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota entre els…

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el text…

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota basca, en la qual…