Resultats de la cerca

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però que li donaren…

En 1919-28 visqué a Alemanya i a França Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant El 1948 s’exilià Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA Amb els seus diaris Napló , 1958 i 1968 i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament De la seva obra cal destacar Egy polgár vallomásai ‘Les confessions d’un burgès’, memòries,…

Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…

Iniciat en el teatre, fou director del Royal Court Theatre Upstairs 1982-85 i vicedirector del Royal Court Theatre 1985-87 Els anys vuitanta s’inicià en sèries de ficció per a televisió, i el 1995 rodà el seu primer film, la comèdia negra Shallow Grave , i el 1996 Trainspotting , pellícules que obtingueren un gran èxit Mes tard dirigí A Life Less Ordinary 1997 The Beach 2000, Alien Love Triangle 2002 i 28 Days Later 2002, que no assoliren el mateix ressò Amb Slumdog Millionaire 2008, pellícula inspirada en el món de Bollywood que aconseguí vuit Oscar 2009 –entre d’altres, el de millor…

Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg…

Fill d’una família acomodada, la seva mare l’animà en les seves inclinacions musicals i estudià a Eton College i al Conservatori de Frankfurt De nou a Anglaterra, el 1901 es feu cèlebre amb Four Songs of the Sea , escrites aquell mateix any a Frankfurt, èxit que consolidà arran de la interpretació del cicle de cançons To Julia 1905 Les seves cançons obtingueren una gran popularitat i, des del punt de vista qualitatiu, superaren amb escreix la banalitat de les cançons i balades de l’època Escriví les òperes The Blue Boar 1933 i Julia 1936, que no tingueren gaire ressò,…

Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F Halévy composició i, posteriorment, d’AF Marmontel piano i F Benoist orgue El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata , que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant , la seva primera obra…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…

Establerta a Chicago des del 1928, tocà el piano i cantà en el cor de l’església baptista de Saint Luke, on destacà com a cantant de gòspel A partir dels quinze anys començà a treballar com a pianista i cantant en diversos locals Del 1943 al 1946, ja sota el nom artístic de Dinah Washington, fou la vocalista de l’orquestra de Lionel Hampton, mentre iniciava una carrera de solista amb enregistraments com Evil Gal Blues 1943 Entre el 1949 i el 1955, els seus discos en els estils rhythm-and-blues , blues clàssic i pop assoliren molta popularitat i un gran nombre de vendes, sobretot…