Resultats de la cerca

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J…

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de Fires 1960, i de Copa 1963…

Estudià violí des dels quatre anys, i als set oferí el seu primer concert Posteriorment estudià contrapunt, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Praga Acabà els estudis el 1935, un any després d’haver cofundat l’Orquestra FOK, que dirigí El 1936 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de Košice Posteriorment treballà al capdavant de les orquestres de Brno 1939-45 i de l’Opera-Studio de Praga 1939-46 El 1945 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga, de la qual fou director principal en 1952-72 Combinà les…

El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva…

S’inicià a les categories inferiors del Badia Solé i continuà després al Bàsquet Manresa Joviat Posteriorment entrenà equips de categories inferiors del Granollers EB i el primer de l’AECC Mataró, a la segona divisió nacional 1993-94 Entre el 1994 i el 1999 fou entrenador ajudant del primer equip del TDK Manresa i participà de la conquesta de la Lliga 1998 i la Copa del Rei 1996 Posteriorment fou coordinador de les categories inferiors del club i la destitució de Manel Comas el portà a dirigir el primer equip 2000 Més tard fou director tècnic del club fins a la seva…

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat Segrià, d’on passà a la de Veruela, Saragossa 1958-59 Posteriorment cursà filosofia 1959-62 a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València 1962-65 Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al 2006 hi fou…