Resultats de la cerca

La quadrilla, dita generalment dels germans Coixard , adscrita al bàndol dels cadells —com a tal estigué al servei de Francesc Robuster, bisbe de Vic 1598-1607—, fou considerada pel lloctinent de Catalunya, duc de Monteleone 1608, la més perillosa del Principat juntament amb la de Perot Rocaguinarda amb la qual, malgrat ésser adscrita als nyerros, evità de topar El 1614 es refugià, juntament amb la quadrilla d’en Trucafort, al castell occità de Montalban, centre d’hugonots, controlat pel conestable de Montmorency, al qual fou sollicitada l’extradició En la repressió del duc d’Alburquerque,…

Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se l’annexà 1713…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer terme,…

La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o a la inversa— L’any 1904…

Sembla que des del 1806 formà part de la partida dels germans Mójica, la qual comandà el 1808, havent-ne mort els caps Durant la guerra del Francès alternà el bandolerisme amb la guerrilla a la Manxa, Sierra Morena i el País Valencià Sobresegudes les seves culpes 1813, estigué a Crevillent fins el 1815, en què tornà a organitzar-se Durant el Trienni Constitucional 1820-23 lluità pels reialistes Després passà als apostòlics, fins que fou pres i executat La seva vida ha estat objecte de manipulacions literàries en drames, com Jaime el Barbudo 1853, de Sixto Cámara, i novelles, com Don Jaime el…

Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’Oristany Sardenya, però morí sense haver-ne pres possessió…

Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat de luteranisme…

Sovint hom hi afegeix xerès sec o rovell d’ou, i se serveix calent o fred, sol o amb carn a trossos petits, flam, formatge ratllat, galetetes salades, etc