Resultats de la cerca
Es mostren 2227 resultats
lixiviació
Farmàcia
Química
Tecnologia
Operació d’extracció en la qual hom separa, per mitjà d’un dissolvent (fase líquida), un o més components d’un material sòlid (fase sòlida).
La velocitat de transferència de la fase sòlida a la fase líquida és funció de la natura i la granulometria del sòlid, de la concentració i la composició química de la dissolució i també de la pressió i la temperatura Industrialment hom efectua l’operació en tres etapes En la primera etapa, la de lixiviació pròpiament dita, hom posa en contacte les dues fases sòlida i líquida, generalment en diverses subetapes, amb concentració decreixent de la fase líquida En la segona etapa té lloc la separació o decantació de les dues fases, i en la tercera, la recuperació del sòlid dissolt La…
ministeri fiscal
Dret processal
Dins l’ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol, institució integrada amb autonomia funcional en el poder judicial, estructurada en diferents òrgans propis, que té com a missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant d’ells la satisfacció de l’interès social.
La seva organització interna es fonamenta en els principis d’unitat i dependència jeràrquica en l’actuació es regeix pels principis de legalitat i imparcialitat És integrat pel fiscal general de l’estat, els funcionaris pertanyents a la carrera fiscal fiscals generals, fiscals pròpiament dits i advocats fiscals i fiscals de pau L’ingrés en la carrera fiscal s’efectua mitjançant una oposició similar a la que dóna accés a la carrera judicial Els fiscals de pau són veïns de les localitats on hi ha jutjat de pau, seleccionats pel fiscal de l’audiència provincial corresponent Els…
metamatemàtica
Matemàtiques
Nom donat per Hilbert a l’estudi del llenguatge format pels enunciats sobre els signes emprats per la matemàtica.
Així, l’enunciat ''tot x més gran que 2 , si és primer és senar’ és un enunciat pròpiament matemàtic, és a dir, un teorema del qual hom pot provar la correcció o la incorrecció a partir d’un determinat conjunt d’axiomes en canvi, són metamatemàtics els enunciats '' x és una variable numèrica’, '' 2 és una constant numèrica’, etc, que caldria que acompanyessin l’enunciat matemàtic anterior per tal de fer-lo comprensible a qui no sabés què representen x i 2 La distinció entre matemàtica i metamatemàtica fou feta per Hilbert a fi d’aconseguir el desenvolupament d’una teoria de la…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull…
grup
Música
Terme que designa les seccions principals d’una exposició i d’una reexposició d’una obra en forma sonata.
Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó…
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…
paracorol·la
Botànica
En certes flors, conjunt d’apèndixs laminars dels pètals, que formen una corona o falsa corol·la dins la corol·la pròpiament dita.
determinatiu
Gramàtica
Dit de qualsevol forma gramatical —bé que no sigui pròpiament un adjectiu— que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat.
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina