Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
metamatemàtica
Matemàtiques
Nom donat per Hilbert a l’estudi del llenguatge format pels enunciats sobre els signes emprats per la matemàtica.
Així, l’enunciat ''tot x més gran que 2 , si és primer és senar’ és un enunciat pròpiament matemàtic, és a dir, un teorema del qual hom pot provar la correcció o la incorrecció a partir d’un determinat conjunt d’axiomes en canvi, són metamatemàtics els enunciats '' x és una variable numèrica’, '' 2 és una constant numèrica’, etc, que caldria que acompanyessin l’enunciat matemàtic anterior per tal de fer-lo comprensible a qui no sabés què representen x i 2 La distinció entre matemàtica i metamatemàtica fou feta per Hilbert a fi d’aconseguir el desenvolupament d’una teoria de la…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
art d’encerclament

art d’encerclament Calada d’una teranyina
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç de grans dimensions emprats per a capturar moles de peix.
Les xarxes, generalment rectangulars, que integren els arts d’encerclament es mantenen penjants l’armadura dels suros surada, arran d’aigua Són calades en cercle, voltant la mola de peix Alguns arts d’encerclament, com les teranyines, les tarrafes, etc, tenen una sèrie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms per l’ull de les quals passa una sirga, anomenada sàgula , que permet de tancar l’art per sota, com aquell qui estreny la boca d’una bossa Els canyissats , les saltades , etc, representen formes molt determinades d’arts d’encerclament, per a pesques molt concretes El camió i la xàvega…
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en…
grup
Música
Terme que designa les seccions principals d’una exposició i d’una reexposició d’una obra en forma sonata.
Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó…
tropari
Música
En la tradició bizantina, text poètic per a ser cantat en la litúrgia, equivalent, en part, a l’antífona llatina.
Més pròpiament, és un cant que resumeix el sentit de la festa Per això s’anomena tropari del dia o, simplement, tropari o, encara, apolitíkion , perquè és cantat, a més de la missa, al final de l’ofici Però també se’n diu, per exemple, de les diverses estrofes que componen una oda El tropari, com a composició poètica, segueix unes lleis rítmiques isosillàbiques i homòtones Alguns d’ells serveixen de models a altres troparis, compostos amb el mateix ritme i cantats amb la mateixa melodia hirmós D’altres no serveixen de model a cap més i tenen melodia pròpia Els troparis poden…
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /…
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-…
etnologia
Etnologia
Ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.
L’etnologia empra les dades que li forneix l'etnografia i intenta d’establir les lleis que determinen la conducta, les realitzacions i l’evolució d’un grup humà o d’una àrea cultural L’estudi d’un conjunt de grups o d’àrees culturals pot conduir a l’establiment de síntesis de més amplitud, les quals intenten d’explicar, dins una visió global, la diversitat de les cultures creades per l’home L’etnologia considera la tecnologia, els mètodes econòmics, les institucions socials i polítiques, les creences religioses, les creacions artístiques i el folklore com a parts del sistema adoptat per un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina