Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
Beniatjar

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sector sud de la comarca.
El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué…
Beneixida
Beneixida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la riba dreta del Xúquer, dins la vall Farta.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies…
l’Alcúdia de Veo
l’Alcúdia de Veo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa.
Comprèn, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, l’alta vall del riu de Sonella o de Veo on es troba el petit pantà de Benitandús, i, a l’extrem oriental, fora d’aquesta vall, les partides del Villastre i de Xantena La part més muntanyosa 1 941 ha és coberta de pinedes, suredes i de brolla d’estepes i brucs Hi ha 605 ha de prats, aprofitats per al bestiar oví i cabrum Hom rega, per mitjà de basses, 41 ha La resta de les terres de conreu són de secà 250 ha de garrofers, 75 de figueres i 634 d’oliveres La terra, força repartida, és conreada directament pels propietaris La…
Albuixec

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, a la zona costanera al N de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada els conreus més freqüents són cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris la resta, ho és, principalment, per arrendataris Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada Tradicional poble agrícola, hom hi ha installat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població El poble 3 528 h 2006 albuixequins 7 m alt és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a…
alou
Dret
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi.
Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…
Sant Cristòfol de Can Bordoi (Llinars del Vallès)
Art romànic
La capella de Sant Cristòfol de Can Bordoi és situada al costat de la casa homònima, al coll de Can Bordoi, prop de Castellvell de Llinars L’esglesiola es troba documentada des de l’any 1025, en un instrument conservat als Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona Es tracta d’una donació feta per un tal Bernat a la seva àvia Hem d’un alou a la casa de Sant Cristòfol del Far A partir d’aquest moment la documentació és escassa, fins al punt de no tenir-ne més notícies fins a les visites pastorals del segle XIX, on apareix esmentada com a dependent de Santa Maria de Llinars La història d’…
Castell de Castellet (Castellterçol)
Art romànic
Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre el 1061 i el…
vescomtat d’Illa
Història
Títol i jurisdicció senyorial concedits per Sanç I de Mallorca, el 1314, a Pere de Fenollet i d’Urtx
.
Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la mort 1588,…
solidaritat
Dret
Quasicontracte establert entre dos o més propietaris pel qual es comprometen a respondre cadascun en particular als danys fortuïts que sobrevinguin als seus béns respectius.
L’obligació és anomenada insolutum
El Banco Franco-Español i la Unió Vidriera d'Espanya
El Banco Franco-Español va ser una entitat financera constituïda a Madrid el 1906 amb un capital de 20 milions de francs francesos El capital era bàsicament francès, però el consell d’administració era ocupat per francesos i espanyols Com dirà una revista econòmica sobran en el consejo abogados y políticos y faltan hombres de negocios “Revista de Economía y Hacienda”, 1906, pàg 698 Acció de La Unió Vidriera d’Espanya, 1908 El banc tenia un caràcter de banc de negocis Es proposava patrocinar i promoure afers industrials i miners El capital francès del banc estava estretament lligat amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina