Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Francisco Espoz e Ilundain
Història
Militar
Militar navarrès, conegut per Francisco Espoz y Mina, cognoms del seu pare que adoptà durant la guerra contra Napoleó.
Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué de tornar…
guerra judicial
Dret processal
Ús del poder judicial contra adversaris polítics.
El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència, terrorisme,…
Sanç I de Lleó
Història
Rei de Lleó (955-958) i Galícia (960-966).
Fill de Ramir i de la navarresa Urraca S'aixecà contra el seu germà Ordoni II 935, però no aconseguí el tron fins a la mort d’aquest 955 Fou vençut 965 per les tropes d’'Abd al-Raḥmān III, dirigides per Aḥmad ibn Yala, i deposat 958 pels magnats del regne i pel comte Ferran González de Castella, que elegiren rei el seu cosí Ordoni IV, però amb el suport de navarresos i sarraïns recuperà el tron 960 Pactà després una aliança anticordovesa amb el seu oncle Garcia III de Pamplona i els comtes de Castella i de Barcelona, però fou derrotat per al-Ḥakam a San Esteban de Gormaz 963, mentre Ġalib…
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva germana Urraca…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…
Berenguer Carròs i de Ribelles
Història
Primer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi posaren la…
Meritxell Serret i Aleu

Meritxell Serret i Aleu
Govern de Catalunya / Jordi Bedmar
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment cursà un postgrau en direcció general a la Universitat Oberta de Catalunya En 1997-2006 treballà al sindicat Unió de Pagesos i posteriorment dirigí l’organització del sector càrnic Provedella 2006-07, i ha estat coordinadora tècnica de la Fundació Món Rural Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , n’ha estat regidora a l’ajuntament del seu municipi, i ha estat també coordinadora d’incidència política a l’ Assemblea Nacional Catalana El gener del 2016 fou designada…
Acaba el judici als dotze líders independentistes
El jutge Manuel Marchena deixa vist per a sentència el judici contra els dotze líders independentistes designat amb el nom de causa especial 20907/2017 Des del 12 de febrer i durant quatre mesos s’han celebrat 52 sessions en les quals, a més dels acusats, les defenses i les acusacions, han intervingut 426 testimonis El judici ha girat entorn de dos fets l’escorcoll a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre de 2017 i la manifestació que va congregar, d’una banda, i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les consideracions sobre l’actuació de la policia espanyola, els mossos i els votants que…
Islam Karimov
Política
Polític de l’Uzbekistan.
Estudià enginyeria a Taixkent En 1960-66 treballà en la indústria aeronàutica i, posteriorment, a l’oficina de planificació de la República Ministre de finances de l’RSS de l’Uzbekistan 1983, escalà els graons de la jerarquia del PCUS local, del qual el 1989 fou designat president Elegit president de la República el 1990, a l’agost del 1991 declarà la independència de l’Uzbekistan, i des d’aleshores es mantingué en el poder El 1995 i el 2002 convocà referèndums denunciats, com també totes les eleccions, per les irregularitats, que li permeteren perllongar el mandat Adduint l’amenaça del…
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou reconeguda la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina