Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Roca de Passarell (Moià)
Art romànic
Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…
Corpus
Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, a Barcelona, oli de Ramon Casas (1898)
© Fototeca.cat
Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar amb solemnitat especial l’eucaristia.
Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…
perspectiva cavallera

Representació d’un cub amb diferents reduccions i angles
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció (pla del quadre).
En aquest cas el pla del quadre és el mateix pla coordenat OXZ, i per això les rectes paralleles als eixos OZ i OX es projecten en llur veritable magnitud L’eix Y és projectat en el quadre amb una direcció dependent de la que tinguin les projectants, i sofreix, per tant, la reducció Per a les representacions en aquest sistema, caldrà conèixer la reducció de l’eix Y i el valor de l’angle XOY o YOZ, que oscillarà entre 0º i 360º aquesta relació serà constant per a totes les línies paralleles a l’eix Y L’angle que forma l’eix Y amb l’eix X podria ésser elegit indistintament, però evitant els…
Fanny Heldy
Música
Soprano belga naturalitzada francesa.
Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…
Pietro Domenico Paradisi
Música
Compositor italià.
Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nulles Començà com a compositor d’òpera - Alessandro in Persia 1738- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo 1754 Apreciades també per WA Mozart, aquestes obres són considerades per alguns estudiosos com…
Egil Hovland
Música
Organista i compositor noruec.
Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…
Dionyssios Lavrangas
Música
Compositor i director grec.
Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…
David Robertson
Música
Director orquestral nord-americà.
Estudià trompa, composició i direcció d’orquestra als Estats Units i el 1976 es traslladà a Londres, on amplià la seva formació a la Royal Academy of Music El 1980 guanyà el segon premi del Concurs N Malko de Copenhaguen i l’any següent fou contractat a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf En 1983-86 fou director assistent de J Fürst a Dublín, i del 1985 al 1987 ho fou de l’Orquestra Simfònica de Jerusalem A partir del 1987 inicià una intensa carrera com a director d’òpera i de música simfònica i de cambra del segle XX El 1992 fou nomenat director de l’Ensemble InterContemporain de París,…
nō
Teatre
Gènere teatral japonès.
És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És…
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina