Resultats de la cerca

És un drama líric on la base és la mímica, el suport argumental i els decorats són mínims, i el vestuari és molt sumptuós Els temes del nō solen ésser guerrers o fantàstics els actors són tots masculins, i el cor, amb acompanyament d’alguns instruments musicals i amb l’addició de danses, té una importància primordial Hom en conserva més de dues-centes peces s XIV i XV, moltes de les quals són obra dels actors Kan-ami Mokiyo i el seu fill Zeami, teoritzador del gènere Representat inicialment a l’aire lliure, més tard les seves representacions han tingut lloc en locals tancats És un espectacle…

Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el…

La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el “jo penso”…

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nulles Començà com a compositor d’òpera - Alessandro in Persia 1738- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo 1754 Apreciades també per WA Mozart, aquestes obres són considerades per alguns estudiosos com…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

Estudià cant a Frankfurt amb el baríton alemany J Stockhausen i el 1897 debutà al Festival de Bayreuth, on tornà ininterrompudament fins el 1902 amb el paper de Wotan i amb altres destacats personatges wagnerians El 1903 li denegaren nous contractes al citat teatre per haver interpretat la part d’Amfortas en unes funcions no autoritzades de Parsifal a Nova York Entre el 1898 i el 1913 cantà òperes de R Wagner al Covent Garden de Londres i del 1898 al 1908 feu el mateix al Metropolitan de Nova York Tot i la seva especialització en el cèlebre compositor alemany, incorporà altres autors al seu…

Quan era un infant intervingué en diverses representacions operístiques com a membre del cor del Teatre an der Wien Posteriorment emigrà als EUA, i no tornà a Viena fins el 1922 per a debutar a la Volksoper com a Mefistòfil de l’òpera Faust Entre el 1925 i el 1933 actuà a la Wiener Staatsoper, tasca que combinà amb aparicions al Covent Garden de Londres i Berlín i als festivals de Salzburg 1931-35 i Bayreuth 1933 Forçat a deixar Alemanya i Àustria amb l’adveniment del nazisme, tornà als Estats Units, on el 1933 es presentà al Metropolitan de Nova York El 1950 tornà a Berlín, i…

Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de V Bellini, G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Especialitzada en repertori líric italià, es feu famosa per la interpretació del paper de Violetta a La Traviata , de Verdi Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu diverses …