Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…
Sant Iscle i Santa Victòria de Can Guilla (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Antic edifici romànic molt restaurat J Tous La petita capella de Sant Iscle i Santa Victòria és dins la propietat de la masia de Can Guilla de Llerona, darrere la casa i enmig dels camps Mapa L37-15393 Situació 31TDG418125 S’hi pot accedir per la carretera N-152 de Granollers a Vic, quilòmetre 34,5, per un camí que condueix a la urbanització Els Gorchs Després d’uns 20 m, un cop passades les installacions esportives de les urbanitzacions, s’arriba a la masia Per poder visitar-la cal demanar permís al propietari CBC-MRGP Història Documentalment consta la seva existència per un llegat…
Les Torres Altes (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Antiga fortificació del terme del castell de Foix, recentment restaurada, ara adossada a edificacions modernes ECSA - J Bolòs Construcció situada a l’W del terme, a la falda d’un turó, en un altiplà Actualment, és al costat d’una casa moderna i d’una pista particular de tennis Mapa 35-16419 Situació 31TCF795848 Al quilòmetre 4,2 de la carretera de va de Torrelles de Foix a Pontons surt a mà dreta una carretera que porta al castell de Foix i a les Torres Altes Roc abans d’arribar a una urbanització, surt a mà esquerra una pista de terra que mena fins a aquesta casa forta JBM Història…
Bartomeu Fiol i Móra
Literatura catalana
Poeta, crític i articulista.
Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques…
,
clotxa

Clotxa
© Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Gastronomia
A la regió de l’Ebre, pa rodó buidat parcialment de molla i omplert principalment d’arengades i cebes, tomàquets i alls escalivats.
corretgeta
Tall en rodó que hom fa a l’escorça d’un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir.
forat del botaló
Transports
Forat rodó fet a l’orla de la proa d’una barca de mitjana, a la banda d’estribord, per on passa el botaló.
crostó
Alimentació
Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre la tapa plana i el tall rodó.
bi
Religió
Objecte ritual xinès de forma circular amb un forat central que representa el cel, rodó en la simbologia xinesa, oposat a la terra quadrada.
Aquesta forma és reproduïda en joiells i amulets de jade des de la dinastia xinesa Shang ss XVI-X aC
cargol

Tipus de cargols
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.
Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís cilíndric amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina