Resultats de la cerca

S’inicià a la pista del Turó Park de Barcelona, de la qual els seus pares eren els encarregats, jugà a l’Hospitalet i a l’Igualada, i es proclamà campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1955 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-61 i 1962-67, i la primera temporada fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Entremig, jugà una temporada amb el Club Patí Vic 1961-62 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Copa de les Nacions de Montreux 1961, una Lliga 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965 i dos Campionats de Catalunya 1959, 1965 El 1957 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual…

Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants antraquinònics àloe…

Actualment forma part de la zona residencial de Haifa És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques cova de Maghārat al-Tabūn La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques esquelets del mont Carmel mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens , les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana Des de molt antic fou seu del culte a Baal Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada en el Llibre…

Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, i s’integrà al grup d’El rovell de l’Ou, on esdevingué amic íntim de Xavier Nogués El 1899, amb Pidelaserra i Ysern, anà a París, on tractà Manolo i Picasso, el qual, després, a Barcelona 1902, s’inicià com a escultor a casa seva S'integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que collaborà amb Gaudí en la decoració de la Sagrada Família, tasca que deixà per incompatibilitat de criteris amb l’arquitecte La seva obra partí de les formes modernistes, que aviat rebutjà per seguir un estil propi —insòlit en…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians,…

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…

Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar ,  de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam Shepard,…

El lloc de la Granadella és conegut des de l’any 1181, en què Guillem de Cervera va cedir a Pere Mascarell el castell de la Granadella, tal com ho va fer amb Ferrer de Castellnou anys abans La primera referència de l’església es troba en el testament del mestre Radulf de l’any 1187, el qual deixà 10 sous per a l’obra de l’església de la Granadella i 5 més i unes sandàlies de culte per al seu capellà La parròquia de Santa Maria de la Granadella rebé una visita pastoral l’any 1361 L’església actual del poble de la Granadella, d’estil barroc, no es troba al mateix solar de l’antic temple L’…

Sacerdot 1951, es doctorà en teologia a Roma 1954 Professor al seminari de Barcelona 1956-67 i a la Universitat de Salamanca 1963-68, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà 1967-72 i president 1972 Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona 1958, fou el director, com també de la seva revista Phase 1963 Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia 1973-84 i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral L’any 1987 fou nomenat per Joan…