Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…
Mecanismes de la infecció
Patologia humana
En un sentit molt ampli hom entén per infecció l’entrada, l’establiment i la reproducció de microorganismes en la superfície o l’interior d’altres organismes, inclòs el de l’ésser humà D’altra banda, la malaltia infecciosa és el conjunt d’alteracions, més o menys greus, que un organisme experimenta a conseqüència de la infecció De les definicions exposades es pot deduir que les infeccions no sempre són perjudicials per a l’hoste, és a dir, l’organisme infectat mentre que, en canvi, les malalties infeccioses sempre presenten símptomes o signes, o ambdues coses alhora Cal assenyalar, però, que…
all’ottava
Música
Locució que, escrita a la partitura, és sinònim d’octava alta i indica que, des del lloc on apareix, la interpretació del text ha de transportar-se una octava alta.
Per tal d’evitar confusions, el tram a transportar sol ser indicat també per una línia puntejada sobre el pentagrama, i al final d’aquesta, el terme loco indica el final del transport En cas que el transport sigui a l’octava baixa, s’indica per ottava bassa
regla
Lingüística i sociolingüística
Usat a vegades com a sinònim de llei, qualsevol hipòtesi o constatació empírica d’una realitat lingüística, diacrònica o sincrònica, o bé qualsevol hipòtesi en el si d’una teoria lingüística general.
Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació
ment
Biologia
Psicologia
Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit del tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques.
ontologia
Filosofia
Ciència que tracta de l’ens.
Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina