En un sentit molt ampli hom entén per infecció l’entrada, l’establiment i la reproducció de microorganismes en la superfície o l’interior d’altres organismes, inclòs el de l’ésser humà.
D’altra banda, la malaltia infecciosa és el conjunt d’alteracions, més o menys greus, que un organisme experimenta a conseqüència de la infecció.
De les definicions exposades es pot deduir que les infeccions no sempre són perjudicials per a l’hoste, és a dir, l’organisme infectat; mentre que, en canvi, les malalties infeccioses sempre presenten símptomes o signes, o ambdues coses alhora. Cal assenyalar, però, que sovint s’empra el terme infecció en un sentit més estricte, com a sinònim de malaltia infecciosa.
Que una determinada infecció origini o no una malaltia infecciosa depèn bàsicament d’algunes característiques dels gèrmens que l’han provocada, i d’altres de l’hoste. Entre les primeres, destaca el nombre de microbis que penetren en l’organisme en un moment donat, i la virulència o agressivitat que presenten, és a dir, la capacitat dels gèrmens d’alterar o lesionar els teixits orgànics en què s’estableixen. Entre les segones, la més important és la capacitat defensiva de l’hoste, és a dir, l’estat de conservació de les seves barreres protectores, com la pell i les mucoses i la capacitat de reacció del seu sistema immunològic o defensiu.
En condicions normals, l’organisme humà acull i tolera la presència de diversos tipus de gèrmens, com l’anomenada flora intestinal, que es compon de diverses espècies de bacteris que habiten en la mucosa intestinal, i la flora microbiana cutaneomucosa, formada per diversos tipus de bacteris i fongs que habiten en la pell i les mucoses respiratòries. La presència d’aquesta flora constitueix una infecció, en el sentit més ampli del terme. Això no obstant, en condicions normals, la seva existència no és patològica per a l’organisme perquè els gèrmens que les componen solen ésser poc virulents i les defenses de l’organisme impedeixen que els gèrmens es desenvolupin més enllà d’un límit determinat, i perquè els mateixos microorganismes de les flores competeixen entre ells per l’obtenció de les substàncies nutritives que els aporta l’organisme. Els bacteris de la flora intestinal, per exemple, col·laboren amb l’organisme hoste, ja que contribueixen a l’elaboració d’elements que li són necessaris com ara vitamines del grup B i la vitamina K.
En canvi, els teixits interns de l’organisme, entre ells la sang, en condicions normals són pràcticament asèptics, és a dir, no contenen microorganismes de cap mena.
Les malalties infeccioses, doncs, es produeixen quan l’organisme és infectat per un gran nombre de gèrmens o per gèrmens virulents que procedeixen de l’exterior, o bé quan per alguna raó els microorganismes que habiten normalment en la pell i les mucoses es reprodueixen més acceleradament del que és normal o penetren en els teixits profunds.