Resultats de la cerca

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per…

Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb les coves del…

Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…

Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM Història El…

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…

Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI…

Es desconeix l’indret i fins i tot l’advocació d’aquesta església La seva existència es coneix per mitjà del Spill … del vescomtat de Castellbò, publicat l’any 1519, on es fa referència a l’ Hospital vaell , tot dient que és una església rònega, en la muntanya de Ribalera, on es creu que antigament hi havia hagut poblament L’advocació de sant Miquel es dedueix a partir del fet que el cens es pagava per Sant Miquel de setembre —que, d’altra banda, és una data molt freqüent en el pagament de censos—, i, sobretot, d’un document datat entre el 1031 i el 1075, en què foren donades 5 peces de terra…

El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant Agustí d’Eixaders…