Situació
Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana.
ECSA - J. Bolòs
Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa. Sota seu hi havia unes quantes feixes.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG406509.
Des de Montargull cal anar a Tórrec. D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula. Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes. (JBM)
Història
El lloc de Lavansa apareix mencionat des de l’inici del segle XI en la documentació. Es tracta d’una escriptura datada l’any 1010 (1019) per la qual el comte Ermengol II d’Urgell, juntament amb la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon I, dotaren la primitiva església de Sant Miquel de Montmagastre amb terres situades dins el terme del castell de Montmagastre, com també amb les esglésies que hi havia dins la mateixa demarcació; entre les afrontacions territorials de l’esmentat castell, figura el lloc de Lavançola. Aquest indret constituí un nucli de poblament durant l’edat mitjana format bàsicament per habitatges dins de balmes o coves, de les quals en destaca una, tant per les mides com per les característiques, dita la cova de Lavansa, on hi hagué una construcció d’època medieval que ha perdurat com a casa de pagès fins a temps recents. El lloc disposà d’una parròquia pròpia, documentada a la darreria del segle XIV, dita actualment Santa Maria de Lavansa, les ruïnes de la qual es troben uns metres a ponent del conjunt d’habitatges troglodítics. El lloc de Lavansa tenia, vers el 1359, 12 focs, i era inclòs dins la vegueria de Lleida. Es desconeix el moment en què aquest nucli de poblament fou definitivament abandonat. (MLIR)
Ermitatge o balma
Actualment, es veuen quatre balmes, tres de situades en un nivell superior i una de situada en un nivell inferior. La més gran és la situada més a ponent, on hi hagué fins fa pocs anys una casa de pagès habitada. És també en aquesta on hi ha les úniques restes que poden fer pensar en una construcció d’època medieval.
En aquesta primera espluga hi ha una casa de pagès gran amb les seves dependències, com poden ésser una cambra per al forn, un celler amb botes, una era, etc. La balma fa uns 50 m d’ample i té una profunditat de 15 a 25 m. L’altura de la coberta natural de pedra arriba a ésser d’uns 4 m. Al sector més occidental d’aquesta balma, fent de paret de tancament exterior, hi ha les restes d’un mur medieval, d’uns 12 m de llarg i 2, 5 m d’alt. Aquest mur és fet amb carreus rectangulars, petits, arrenglerats en filades regulars. De fet, es poden diferenciar els 90 cm inferiors, que sobresurten una mica i que poden pertànyer a un moment potser anterior. Aquestes restes ens fan pensar que hi pogué haver una construcció semblant a la de l’Espluga dels Moros de la Baronia de Rialb, tot i que, amb el que s’ha conservat, és impossible d’assegurar-ne res.
Ultra aquesta espluga, uns metres més enllà, cap al nord-est, hi ha una altra balma que fa uns 14 m d’ample per uns 14 m de fondària. Més enllà, després de passar per un corredor estret, tancat per una porta d’obra, s’arriba a una altra espluga, que fa uns 30 m d’ample i que té una profunditat d’11 m. Per sota d’aquesta balma encara n’hi ha una altra, força espaiosa, dividida en dues parts per un mur de tàpia. La part oest fa 6 m d’ample × 9 m de fondària i l’est fa 13 m × 8 m. Aquestes tres balmes, darrerament, han estat utilitzades sobretot per al bestiar, però amb tota probabilitat en època medieval van ser també utilitzades com a lloc d’habitatge. (JBM)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 261
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 315