Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
Alonso Xuares
Música
Mestre de capella a la catedral de Conca a mitjan segle XVII i més tard a la catedral metropoliatana de Sevilla, on morí i fou succeït per Miguel Tello.
Les seves composicions perduren en diverses catedrals gràcies a la seva qualitat i bon gust musical
Foixà

Armes dels Foixà
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
ducat paria de Vendôme
Història
Territori francès erigit el 1515, sobre el seu comtat de Vendôme, a favor de Carles de Borbó-Vendôme (mort el 1537).
El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre, i a la seva…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
Josep Maria Álvarez i Suárez
Política
Sindicalista.
A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a formar part…
Piet Mondrian
Pintura
Nom amb què és conegut Pieter Cornelis Mondriaan, pintor holandès, considerat el pare del neoplasticisme o plàstica pura.
Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…
Centre d’Estudis d’Opinió
Sociologia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel decret del gener del 2005 que té com a objectiu elaborar, difondre i supervisar la realització d’estudis demoscòpics a Catalunya.
Els seus destinataris són els ciutadans, les organitzacions i les institucions catalans Realitza amb caràcter exclusiu els estudis i les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i líders polítics i estudis postelectorals de la Generalitat de Catalunya Així mateix, elabora o supervisa i controla els estudis d’opinió en l’àmbit de Catalunya sobre qüestions d’interès públic realitat geogràfica, econòmica, demogràfica, política i social, i també actituds, hàbits, costums, valors i preferències, en difon els resultats i assessora i fixa els criteris tècnics per a les enquestes que la…
Benigno Simeón Cojuangco Aquino
Política
Polític filipí, més conegut per Benigno ‘Noynoy‘ Aquino.
Pertanyent a una influent nissaga de les Filipines, és fill de Benigno i Corazón Aquino El 1981 es graduà en economia per la Universitat Ateneo de Manila El 1981 es graduà en economia per la Universitat Ateneo de Manila Poc després, seguí la seva família, perseguida per la dictadura de Ferdinand Marcos, a l’exili als EUA De retorn al seu país 1983, després de l’assassinat del seu pare treballà a l’empresa privada El 1987 fou ferit en l’intent de cop d’estat que intentà enderrocar la presidència la seva mare El 1998 fou elegit pel Partit Liberal diputat a la Cambra de Representants, on fou…
Mohammad Khatami
Història
Política
Polític iranià.
Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina