Resultats de la cerca
Es mostren 10522 resultats
peix xovato

Peix xovato
Fran Martín de la Sierra (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels hexànquids, que pot superar els 5 m de longitud i és caracteritzat pel fet de tenir sis brànquies, per la longitud de la seva cua (una quarta part de la longitud total) i pel seu cap, que és més ample que el tronc i gairebé pla per la seva part superior.
És de color terrós o grisenc a la seva part superior i gris vermellós als costats Sol romandre a profunditats considerables i hom el troba als oceans Atlàntic, Índic i Pacífic i a la mar Mediterrània
home de Cromanyó
Antropologia física
Paleontologia
Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).
Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del…
Gjelià
Geologia
Sèrie superior (i època) del Carbonífer superior marí de Rússia, que jeu damunt el Kasimovià i sota el Permià.
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en…
forca
Dret penal
Instrument, generalment de fusta, consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, usat per a aplicar la pena de mort.
A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…
meganteri
Paleontologia
Gènere extingit de felí macairodontí del Pliocè superior.
La seva talla era la d’una pantera, amb un gran desenvolupament de les canines superiors Les extremitats eren més curtes i robustes que les dels lleons i panteres actuals, per la qual cosa tenia menys capacitat per a la cursa Presentava una àmplia distribució biogeogràfica per Europa i Àsia Desaparegué d’Europa durant el Plistocè inferior, tot i que persistí al continent asiàtic fins al Plistocè mitjà, fa uns 500 000 anys
caramull
Porció superior, de forma cònica, d’un paller.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina