Resultats de la cerca

Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…

Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del seminari d’…

Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982,  Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son , la qual,…

Després d’interpretar una dotzena de papers secundaris, es consagrà amb La dentellière 1976, de C Goretta, i tot seguit amb Violette Nozière 1977 de C Chabrol També ha interpretat Les soeurs Brönte 1978, d’A Techiné, Loulou 1979, de M Pialat i Sauve qui peut la vie 1980, de JL Godard Posteriorment ha interpretat La dame aux camelias 1980, Coup de torchon 1981, Passion 1981, La truite 1982, La storia di Piera 1982, Les possedés 1987, Un affaire de femmes 1988 —premi d’interpretació a Venècia—, La vengeance d’une femme 1989, Malina 1990, Madame Bovary 1991, Après l’amour 1992, L’inondation 1993…

Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…

Vida Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor A Versalles estigué al servei del comte d’Artois Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d' opéras comiques una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour 1786 En la seva…